El poblat de Trepucó és un assentament talaiòtic situat a dos quilòmetres de Maó resseguint el camí vell de Sant Lluís.
Aquest poblat prehistòric fou excavat per primer cop per l'arqueòloga Margaret Murray, l'any 1931. S'hi conserven dos talaiots, habitacions i una taula amb el seu corresonent recinte.
La taula de Trepucó va ser excavada en els anys trenta del segle XX per l'arqueòloga Margaret Murray i consolidada a principis dels anys 70 del segle XX.
Aquesta taula va ser construïda en l'època talaiòtica, entre els anys 800 i 450 aC. La Taula està formada per una pedra rectangular situada verticalment, amb unes mides espectaculars: una alçada de 4,20 m; amplada de 2,75 m; i gruix de 0,40 m. És la peça clau del suport, a la qual amb la reconstrucció van afegir-hi una estructura de formigó a la seva cara posterior. Damunt d'aquesta pedra de suport, hi està situada una altra pedra, amb unes dimensions més reduïdes: llargada de 3,65 m, amplada d'1,60 m i gruix de 0,60 m.
La Taula està situada dins un recinte de planta aproximadament semicircular, amb una façana còncava. La funcionalitat d'aquest recinte de taula era la de ser un espai religiós i de culte.
El poblat de Trepucó va ser utilitzat en el segle XVIII durant la dominació francesa de l'Illa de Menorca.
A unos dos kilómetros de Mahón en dirección a San Luís se ubica el poblado talayótico de Trepucó. El poblado fue excavado por la arqueóloga inglesa Margaret Murray en 1931.
Trepucó es un poblado talayótico de unos 5.000 metros cuadrados que originariamente estaba amurallado. Actualmente sólo se conserva una pequeña parte del asentamiento: algunos fragmentos de los lienzos de muralla, dos torres cuadradas en el muro oeste, dos talayots, el recinto de taula (santuario) y algunos restos de viviendas.
Éstas son perfectamente visibles en la parte oeste del poblado gracias a las excavaciones que se realizaron hace unos años. Se trata de casas polilobulares con un patio central y varias habitaciones periféricas. En el poblado se diferencian, por lo tanto, una zona comunitaria (entre el talayot grande y la taula) y una de espacios domésticos.
El asentamiento fue destruido violentamente durante la Segunda Guerra Púnica. El abandono repentino hizo posible que en el momento de la excavación arqueológica saliera a la luz un utillaje doméstico admirablemente conservado, que está expuesto en el Museo de Menorca.
La enorme taula de Trepucó fue reconstruida a principios de los años 70 del siglo XX añadiéndosele un discutido refuerzo en la parte posterior para evitar su caída.
